IL TERRITORIO

NOTES PER UN FILM / 4 LAA VALADA DAL NORD

de Diego Anghilante

Coumo à dich Ines Cavalcanti dedin l'article "Un'istat de fuec" (O.V. n. 202), lou film VALADES OUSITANES, realizà da Fredou Valo e da ioù, es decò està l'oucasioun per na nouvelo vinco atravers les valades, apres i mitic vir eletoural e musical que se fazioun ent'i an '70. Semeo pa gaire, ma apres se descuerb que chascun isto rentanà 'din sa valado, e decò les asouchasioun coulturales se asetoun 'din sa pichoto cairo per se guinchar de brut tuchi i bot que uno s'eslucho en l'espasi de l'aouto. Boucò ent'aquesto maniero vai perdù lou sens dal tout, d'aquel ensem jai (1) e variegà, ma decò droulament unì, que soun nostes valades. Segurament la jougrafio nous ajùo pa. Ma es decò la jougrafio que nous à gandì (2) da l'asimilasioun.
Que jai couro descurben que abou lou mounde de la val Cluzoun l'à pa degun proublemo a se coumprene. Lour tout subit soun jenà, escazi defident que de mounde que aribo da valades tan luenhes parle escazi lour meme "patouà". Nous apres en paou s'amuzen a parlar coumo lour, a dir òI ou òIE (it. SI') ou a far lou plural feminil aboù la A (LE VALLI= LAA VALADA).
Counouisen aquesto valado grando e coumplicà, i siou valoun enchantà (Bourset), i siei parc natural de na beleso vioulento (Trountzea), lou fort de Finiitrela (Fenestrelle), muraio chineso de l'Ousitanio, 7.000 eschalier arlonc l'adrech de la valado, abou dedin 'n envourtoui ers (3) de muraies, cazermes, chapeles, sout-pasage, piasoles, viol.
Chasque valado à soun pais "marì". Isì, nous countoun, la vitimo es Meàn (Meano). Lou padroun de l'oste de Meàn demando al brigadier di carabinier lou permes de fa festo 'din acò siou. Lou brigadier s'ercoumando que i tacoun pa a se ruzar coumo al solit, e lou padroun de l'oste: "Istà tranquile brigadier! Lou premier que booujo i piantou na sabrà!"
Apres descurben la ruà Alevè de Pradzalà. Mizoun groses e aoutes, aboù i cubert de bosc e de lieres dezabitrantes (4), ente l'uei se perd en la selvo de traou prim e lounc, que navizoun i arbou de na naou. I andoour de i estabi soun calatà de pichotes topes de bosc. Jo mai vist de cozes coum'acò. Es na groso ruà que derico, abandounà da l'ome. Boucò lou premier viage que ariben trouben jò de muroou (roumeni!) que trevoun (5) 'din uno des lieres pu jolies. Apres l'emprezari nous counfermo que i tacoun de gros travai. Cant retournen al mes de junh la ruà a jò pres na mario mino. La liero ente avìo i muroou i es pa pus. A sa lueio na souleto de siment, que beleou de foro venarè barboui-rà (6) per far semiar lou viei cubert de bosc. Dragues e bitumoes viroun a touto forso. Qui sa so que troubaren lou bot que ven. Beleou na copio mal facho dal pais ver, vendùo a lou turisto 'smourfious a 300 milioun per aloch.
L'à d'aqueli que dìoun: se l'ero pa pr'acò sarìo dericà tout. Ouì, ma tetun l'ero miei se istavo en man a 's famies que eroun parties d'aquì. Bele da la mizoun es pousible de bot remountar a ses propies reis: lou jouve de Turin ou de Marseio sent que ent'aqui mur, ent'aquel sol calatà i siei reire an vivù per siecle, an trabaià, an counouisù de valour aout. Les caouzes nous parloun, nous butoun en countat aboù lou pasà, soun testimoni de l'estorio, de viage escazi nous seduisoun. Es acò que lou filozou tedesc Walter Benjamin sounavo "lou sex-appeal de l'inourganic". De la souleto en siment armà poularè pa pus vene ren, ni lou soun des reis ni les sanes radiasioun dal gran soulei.
Apres l'Alevè l'à Sitrìera (Sestriere). L'ounto màsimo, la provo de so que es està l'esvilup turistic 'din nostes valades: rapino, devastasioun ludro de la naturo. Ma coumo: la famiio Agnelli, que raprezento coumo deguno aouto lou capitalisme italian enluminà, tan fino e blagairo, boù la erre franseso e lou parlar alouà (7), e apres cal es soun moudel de mountanho? 'N abouminable, afrous sementieri de palais sus un col panouramic a 2000 metre! Un dezert de cazermoun senso gaoubi. La copio presizo de la periferio de Turin. Aquesto sarìo la coulturo de la bourguezio italiano? Prene lou pir de la sità e lou meirar s'la pouncho de na valado?
Jouan Agnelli à de sanc ousitan, soun ièi 'l ero de Li Vialar (Villar Perosa). Per se far perdounar deou aimanc, apres aver destruch Sitrìera, finansiar nosto rinasenso.
Pasen 'din la valado de Ouls. Isì es tout na sourprezo. Dran de tout l'arqui-teturo, de segur la pu belo e grandiouzo des valades. Les mizoun dal Pui de Bioulà (Puy di Beaulard) semeioun de chastel. Aqueles de Ou Tura (Thures) soun aitan groses , 'boù lou socou de peiro e les lieres de bosc, groses enormi. Aquestes lieres an dedin d'espasi senso fin, isì tout es gros, senhouril, espasious. Decò aqueli que les avioun bastì devioun ese coum'acò, me aùro i soun pa pus.
La valado de Ouls (aven siernù lou nom estoric de i Escartoun, e pa aquel de "Aouto val Suzo" - que intro Suzo? - ou de "Val Dueiro") es, ai mes des Vala-des Ousitanes, la valado de l'art e de l'estorio. Isì lou siecle XVeme e XVIeme an leisà obres grandiouzes, a memorio de so que ero nosto siviltà en bot: guieizes, pentures, escoultures en bosc, pourtal des mizoun, fountanes. Ma toutes aquestes beleses soun estoufà al mes dal brut edilisi, dal trafic afrous, de n'aoutovìo que taio touto la valado coumo na ferìo. Bono part de lou mounde, sourtoù 'din i pais coumo Ouls, aribo da Turin, da la piano, dal meridioun. E tetun decò isì 'scountren de gent que devizo voulentier lou "patouà". Es dapertout na vueio de ousitanità. Coumo a la coumuno de Saouze de Sezana, que sus sa plancardo à escrich "Pais ousitan".
Chal mac far a ment a i turisto "trapiantà" da Turin. Pareis que aouvir parlar ousitan li jeno, li fai sente taià foro, pa sufizament padroun dal pais ente an chatà lou "monolocale". Reagisoun aboù arougandizo, boù fastidi. Se fichoun per forso al mes dal discours que sien entren d'entamenar abou carque persouno loucalo. Ametoun pa que eziste carcaren foro dal lour gras piemountes.
Ma lou rescountre pu joli s'es pasà a Archamura (Rochemolles), lou pais pu a nord de toutes Valades Ousitanes. Isì trouben na coubio de countadin ajà, que 'din la belo sazoun venoun encà isì 'boù lour chabial (8).
La pasioun de ele soun les vipres: les chapo 'din les cases (9), les enquiaous, les tiro foro, les toucho senso deguno poour. Es 'n ome que les, s'enfourmo, counuis noste journal. La fremo es imou e barjalino (10), parlo coumo parloun, per ezempi, les fremes ajà de Elvo: vite, serà, la voous que vai chapui e chabal coumo na chansoun. Parlo talament vite que trubulen a la coumprene, ie rii, s'enfout de nous, nous fai droles demandes, vol saber d'entè saouten foro.
Mes derieres rees soun per la val Germanasco. Isì pa mac la lengo es pu proche a la nosto, ma lou mounde à mantengù aquelo sincherità que beleou les aoutes doues valades, talament embaià da la lavancho turistico, an perdù. Isì semeo d'ese, sabou pa, a San Michel de Pras, ou a Blins, ou a Lou Sambuc. 'Din aqueste mounde trouben aquel tipic "humor" ousitan, aquelo capasità de rire de tout, decò des caouzes pu brutes. Capasità que beleou nous ven de la mountanho duro, ou de l'estorio senso chanso. Moure "noste", esclent, enigmatic e semple ensemo. Isì respires la noblo lesoun di voudouas, en punh de mountanar coustumà da siecle de persecusioun a la touleranso, a razounar fin, a l'empourtanso de la vito 'spiritoualo.
Sus la couriero, dizoun en val Cluzoun, aquii de la val Germanasco se recou-nouisoun subit perquè parloun "patouà" senso crento e a pieno voous. Aquesto pichoto valado estremo un gran trezor: i à n'amo (11).


(1) chiazzato
(2) salvati
(3) groviglio irto, ripido
(4) fienili enormi
(5) trafficano
(6) mascherata
(7) forbito, piacevole
(8) mandria
(9) pietraie
(10) svelta e chiacchierona
(11) anima


| Il territorio | | Indice |