GIBOUS, BAGASE E BANDÌ
(Baracca e burattini / Sony)

 

 




Leggenda vivente nelle zone de cuneese, i LOU DALFIN si espongono ora su scala nazionale con un album, Gibous Bagase e Bandý (Baracca e Burattini/Sony), che tenta di trasferire su disco l'incredibile energia dei loro spettacoli dal vivo.
Di che si tratta? Musica folk delle valli occitane del Piemonte, rustica e schietta, messa a confronto con l'attualitÓ: dub, punk, Africa, suoni elettronici e quant'altro.
Per governare un'alchimia tanto complessa, il gruppo si Ŕ rivolto ad un produttore eclettico come Madaski: il risultato Ŕ quanto meno sorprendente.
Alberto Campo su RUMORE - novembre 1995 -


I testi
Bandits
Joan Peir˛l
Ploretz, filhetes
La danšarem pus
Rossinholet sarvatge
La vacha malha
Me pare
Lo pal
Lo gibous

Bandits

Sem trenta o ben quaranta, tots ladres, DÝu que banda
e mi, lo pus sal˛p sÝu lo cap de tot lo tr˛p
De morres da galera, d'esquiaus da vender en fiera,
e mi, lo pus marrit, sÝu lo mestre di bandits
Portem ˛uta ent'i vies tempesta e temporÝer,
lo tron di nostri esquiops e i besties al gal˛p
Sus la n˛sta carriera raubavem tot š˛ qu'i era,
ai paures a ai senhors, nos portavem via i valors
E sensa estar a veire gavem ai conts e ai preires,
jurant contra i padrons d'aquest e d'l'aute mond
Abˇ l'˛r raubat dal vesco bagasses e vin a l'˛sto
e mi, lo pus mortal, arversat sus un botal
E dui carabiniers me gropen i chavilhes,
me p˛rten a empicar propi a l'ora dal marchat
SarŔn beleu quaranta i ladres de la banda,
darreire d'un buisson ura i m˛sten, "beic-lo amont!"

Joan Peir˛l

Ara s'envisquen li lumieras, scrasaas dal cŔl, aval a l'orizont
pian pian veu despareiser Iera, devino encar lo p˛rt de Tolon
La libertat es l'aire sul morre, aquesta mar es tot š˛ que ai
l'aiga e la vela, v˛li dire, sies estat abituda, vida e pantalh
M˛ri per estre š˛ que eri, ma vida val la mia finicion
e dins lo cul aquel Emperi, tuchi i Engles e Napoleon
Fraire d'la mar, fraire d'la c˛sta, l'aiga nos p˛rta al n˛ste destin
la libertat es l'aire e la tela, la libertat, l'onda e lo dalfin

Ploretz, filhetes

Ploretz, filhetes dal vilatge
ploretz, que encuei nos chal anar
ploretz, filhetes dal vilatge,
lo rei en guerra nos a chamat
Anarem vers de l'Italia
per far servici a la nacion
aquest b˛t contra l'Italia
per far servici a n˛sta nacion
AdÝu, filhetes dal vilatge
adÝu, montanhes, adÝu ruaas,
adÝu, filhetes dal vilatge
partem per pas pus retornar
Abˇ l'esqui˛p de travers s'l'esquina
nos marcharem en plorant l'amor
qu'avem fach dins de una bosquina
e ai n˛stes danšes arubava 'o jorn

La danšarem pus

La danšarem pus, la borrea d'Auvernha
la danšarem pus, los violons son romputs
la danšarem pus, la borrea d'Auvernha
la danšarem pus, los violons son romputs
Los farem adobar ambÚ de paresina,
los farem adobar, puei tornarem danšar
los farem adobar ambÚ de paresina,
los farem adobar, puei tornarem danšar
La danšarem pus, la borrea d'Auvernha
la danšarem pus, avem d'autes passions
la danšarem pus, la borrea d'Auvernha
avem pas pus vuelha de balar rigaudons
Ma que bela causa, d'estar tuchi i seras
a beicar a casa la television
ma que bela causa, d'estre tuchi i seras
da solets a casa, que sodisfacion!

Rossinholet sarvatge

Rossinholet sarvatge, bel aucelon dal b˛sc
m˛sta-me ton lengatge e ta chanšon
di-me come se p˛rta la mÝa Franšon.
Franšon ilh es ben malauta, ilh tira i balandrans
Franšon es pas malauta - ditz l'aucelon -
deman fai lo marriatge a Brianšon.
Franšon, la mÝa pichona, Franšon, š˛ que m'as fach?
CharrÝa venesse a pilhar-te abˇ un paloc,
tu m'as laissat perque pos ren veire i chocs.

La vacha malha

La Michelin ilh a patit per la crisi endustriala
lo cap al m'a chamat, "pron de gomes, licensiat"
Ma la vacha malha malha e lo puerc beu ben
e mi cojat s'la palha, o fo fo que isto ben!
e lo veel sauta s'la grupia per manjar son fen
e mi cojat s'la palha, o fo fo que isto ben
Apres, desconsolat, me chal dir tot aqu˛ a la frema,
mas trobo mÝa Guitin abˇ Gino, lo postin
Ma la vacha...
Lo jorn apres d'aqu˛ ilh es arubaa abˇ n'aute ˛me,
un brut que fasÝa p˛u, m'an raubat la mobilia e i s˛uds
Ma la vacha...

Me pare

Me pare a vendut l'ase, 'l a da-me i s˛ld a mi
e mi pi f˛l que l'ase ai fach choca quinze dý
Anem velhar a Seletes, portem-se lo violon,
fasem balar 's filhetes, dai Serres ai Fiorons
Venetz, venetz filhetes, beicar lo cardenal,
con la chamisa corta, mostava 'o pistasal
E sarren totes 's fabriques, e sarren dequ˛ i tramvai,
bonur que la piseta se sarrarŔ j˛mai

Lo pal

Lo mÝu parser me parlava de bon'ora a la f˛nt
lo solelh esperavem e i mul passaven lo p˛nt
Al m'a mostat lo pal ente sem tuchi estachats
podem pas pus destachar-se, sem pas pus libres de anar
Se tirem tuchi al vai tombar, gaire de temps p˛l pas durar
segur que tomba, tomba, tomba, e al es j˛ ben enclinat
E se tu tires f˛rt d'aqui e que mi tiro f˛rt d'alai
segur que tomba, tomba, tomba, e nos trobem j˛ desliurats
Tuchi sabem qu'al es marš, mas, parser, al pesa tant,
e quora me manca la f˛rša di-me encar lo tÝu chant

Lo gibous

Margoton sot'un pomier que si brešolava...
...que si brešolava d'aqui, que si brešolava d'alai, que si brešolava
Lo gibous ven a passar e si l'agachava...
"Ď gibous, marrit gibous, qu'as que mi regarjas?"...
"Margoton, se tu vorrias sarras ma mestressa"...
"Perque p˛sque consentir cau que giba saute"...
Lo gibous pren un coteu, s'es copat la giba...
Ma la plaia sanha tant que m˛rt es segura...
La filha a agut tres enfants, an tots tres la giba...


| Gruppi |