OUSITANIO VIVO Settembre 1997
MUUSICA OCCITANA SUS LA PONCHA DAL MONTVISO
Siem Lhi Sonaires e lo 2 d'avost '97 avem portat la musica occitana a i 3842 metres, sus la poncha dal Montviso: lo paire d' las nostras valadas.
Ren una musica de caissetta o CD, mas aquela vera. Dins lhi sacs aviam semitons e violon e, abo còrdas, rampons, elmet, avem rampinhat ilamon.
Es ver, aviam de bònas guidas: Alberto Re, lo president italian de las guidas alpinas e d'autres sios amics, valent alpinistas.
Era la festa de Alberto que volia rengrassiar la bona sòrt que 10 ans dran lhi avia salvat la pel sus la "est" d'aquela montanha e lhi avia donat la jai de contunhar l'aventura de sa vita: rampinhar sus las montanhas de 5 continents.
Alberto nos avia coneissut a un consert a Bardonecha/Val d'Ols onte abìta e nos a envidat vist que siem lo tropel de musica occitana mai jove (Peyre, Francesco, Alessio e Simonetta: 13-14-15 ans) e lo noste vieiet (Dario, 50 ans) polia pas se refusar. Avia decò Esteve, lo balarin, de 11 ans.
Disem pas que sia estàa una spassejada. Un baronas d'oras de chamin dins la jornada son quarcosa! Nosautis juves avem las chambas cotia mas Dario, a la fin, era pituest fiacat.
Ilamon era lo paradis e nòstas jòlias valadas aqui desot.
Avem chantat "Se chanta" ma "... aquelas montanhas que tan
auta son ..." polìon pas empachar-nos de vieire nosti amor.
Perquè? Be, nosautis eriam mai aut que totas las montanhas a l'entorn.
LHI SONAIRES