Qu’es aquò una Calandreta? La Calandreta es un aucel
Que vòla e chamina pel ciel.
Sai que li agrada gaire la gàbia!
Aucel en libertat per l’Occitània!
"Qu’es aquò una Calandreta?" es la question qu’ai ausit sovent en lhi mes qu’an seguit mon sejorn a Besiers: dal 7 al 12 de junh ai d’efièit agut l’astre de participar a una setmana d’immersion linguistica cò lo Centre de Formacion Pedagògica Aprene, dirèct per Felip Hammel. Lo Centre se prepausa de crear figuras de "regents", ensenhaires dins las còlas bilinguas occitan-francés sonadas Calandretas coma lhi aucels, e presentas dempuèi vint ans dins tota l’Occitània granda.
Ma setmana de sejorn m’a permés de seguir lhi cors destinats a un grop de 25 estagiaris de nivèl A. La formacion des regents d’ las Calandretas se fonda d’efièit sus tres estadis:
A, lo premier an, que prevetz 1132 oras de cors, ambè lo 40% de teoria en lenga occitana e lo restant 60% d’aprendissatge sus au mens sept classas de atge e nivèl diferent;
PE2, lo segond an de 1024 oras de leiçon en lenga francesa e aprendissatge en classa ambè lhi futurs ensenhaires de autras lengas minoritarias presentas sus lo territòri francés, coma bretons, alsacians, catalans, basc.
PE3, lo tresen an, que prevetz 1085 oras de teoria, aprendissatge e ensenhament já pagat en "responsabilitat probatòria".
Malgrat que mes companhs foguèsson já arribats a la darriera setmana de cors, m’a chalgut aver una granda resisténcia per seguir lor programa, que n’a pas omis degun aspèct dins la formacion pedagògica, culturala e fisica de lhi estagiaris. Coma aquò sèm passats da las amusantas leiçons de Arts plàsticas, Chant e Expression corporala, a aquelas ben mai dificilas de Istòria, Psicologia e Pedagogia, per tornar a repausar ambè las leiçons de Nada e Danças occitanas. Lhi estagiaris an decò publicat lor jornal a frequéncia setmanala, ambè lo but de discutir problèmas, experiéncias e objectius de la classa.
Lo grop s’es separat solament dins las oras dedicadas a las formas dialectalas; abandonats Gascons, Lengadocians e Limosins, ai seguit las leiçons de lenga ambè lhi Provençals e lhi Auvernhats dins la classa de Domergue Sumien que nos a somis a interrogacions e reviradas.
Son pas mancadas las ocasions per s’amusar, visitant la villa de Besiers o chantant e dançant sus músicas comunas que –ambè la lenga- an anullat las distàncias fisicas que a la debuta pareissavan nos separar.
Ai partatjat aquesta setmana ambè joves de l’Occitània tota: Alps, Pireneus, Costa Mediterrànea e Massis Septentriunal, e lhi eschambis entre nosautres son estat vertadièrament richs, nos donant la maniera de comparar lhi diferents parlars, la vida de cadun, las experiéncias de tots. Per ieu, occitana malurosament pas mairelenga, aprochada a aqueste mond atravèrs estudis universitaris agradius mas totjorn un pauc impersonals, conóisser joves que se prepausan de fondar lor vida sus la difusion de la lenga e de la cultura occitana es estat una experiéncia linguistica e umana preciosa, que espero de veire realisada ben lèu decò en Itàlia.
Rosella Pellerino