Dins lo 1569 lhi abitants dal Borg obtenguèron dal duc Emanuele Filiberto de Savoia la concession "di tenir doi fere franche, una a San Giorgio con tre giorni sequenti e l’altra a San Dalmatio il quinto di decembre con altri tre dì feriali ed sequenti perpetuamente", coma conta Dalmasso Grasso, nodari e secretari dal Borg dins lo XVI secol: lhi jorns son devenguts mai que dètz, mas la tradicion "perpetua" s’es gardada e aquest’an lhi borgarins prepausan la 430° edicion d’la Fera Fréida. La fera en onor dal Sant patròn Dalmas a totjorn representat una importanta ocasion de rescontre -belèu la dernièra de l’an- per lhi abitants das valadas Vermenanha, Estura e Gès, qu’aquì se procuravan las provisions d’nant de l’ivèrn. Encuei es devenuda l’ocasion per prepausar al grand public lhi produchs locals de la bassa valada, subretot aquilh gastronòmics coma fromatges, chastanhas e limassas, plat tradicional dal paìs. D’efeit, lhi mulatìers d’un temps dirècts a Niça ò a Marselha abò lors marchandisas, d’nant d’afrontar las montadas dal còl de Tenda o de la Magdalena s’arrestavon dins lhi òstos per minjar las limassas "dal cartoné", abo un clòu de fèr de cabal que apres donavan a las serventas coma senhal d’enterès. La limassa (helix pomatia alpina) es encara encuei protagonista: la manifestacion tradicionala mai coneissuda de la Val d’Estura, e segurament una das mai antiquas dins tot lo territòri das valadas alpinas, ofrirè a tuchi l’ocasion de tastar lhi plats tradicionals dal Borg dins l’espaci restaurant drubèrta totas las seras e decò a mesjorn dins lhi jorns de fèsta.

Dal 27 de novembre a l’8 de decembre, de 17 a 23 oras dins lhi jorns de trabalh e de 10 a 23 oras dins aquilh de fèsta, Borg prepausarè dins lhi locals de l’ex-Bertello en via Vittorio Veneto una partìa d’espectacles que saria tròp lòng escriure aquì: navisam solament lo concèrt de mùsica occitana dai Abourasqui sande 27, la presentacion dal libre "Tra i castagni del cuneese" dal professor Bounous de l’Universitat de Turin lo 29, lo convenh sus l’elicicoltura "La lumaca, ghiottoneria in tavola e risorsa per l’agricoltura ed il turismo" mercre 1 e naturalament la Fera! Coma lo 5, jorn tradicionalament dedicat a la manifestacion, tombava de diamenja, aquest’an las centenas de bancs cuerbaren las vias dal Borg lo luns 6 decembre: una ocasion per visitar decò autras esposicions ospitadas dins la vila e admirar lo trabalh de restaure qu’a interessat la glèisa de San Dalmas.

Apres quasi vint ans da la descobèrta de la façada romanica dal XI secol es aura possibil admirar lhi resultats di escavaments qu’an reportat a la lutz la structura originaria de l’ex-abaìa de Pedona, dedicada al sant evangelizator martirisat entre lo 252 e lo 254 en riba dal rio Vermenanha e fondada probabilment dal moine benedettin S.Fausto entre 500 e 600. La part mai considerabila dal trabalh es estada realisada a partir dal 1993: relevaments arqueològics, sondatges stratigrafics, consolidament de la structura portanta de la cripta dal 1000, restaure de la chapèla auta de San Dalmas abò las sias decoracions d’òr e pinturas e lo còr de bòsc dal 1600. Lo 5 de decembre la glèisa sarè drubèrta e sarè possibil visitar la cripta; qui foguesse mai interessat a l’istòria de l’abaìa de Pedona polerè trobar preciosas informacions dins lo libre publicat en aquesta ocasion sus la supervision de la doctoressa Egle Micheletto de la Soprintendenza ai Beni Archeologici del Piemonte abo lo titol de "La Chiesa di San Dalmazzo a Pedona- Archeologia e restauro". La publicacion de 220 paginas, richa de fotografias, cartas e planimetrias, reünis 17 contributs d’estudiós e especialistas qu’an trabalhat al restaure, e se prepausa coma l’estudi mai adjornat e complet sus l’istòria de l’abaìa, abò estudis arqueològics, antropològics, stòrics e arquitectònics. Lo libre es a tiratge limitat e es en vendita dins las librerias dal Borg e de Coni.

Rosella Pellerino

OUSITANIO VIVO - Anado XXV - n° 10 - nouvembre 1999 - N° 239