OUSITANIO VIVO Settembre 1997
Ambe lo DALFIN e la Feria/Fèsta de Besièrs de 1997
Besièrs es lo simbòl d'una naissença avortada.
De que diriatz se dins la vila tornava grelhar l'eime occitan?
La feria, la fèsta del taure qu'es venguda la "granda bofa"
de nostras sanctifiadas societats de consomacion, la feria de 1997 a viscut
un fenomèn que truca lo bon sens del brave monde.
Dins aquel primièr vilatge occitan del "Camèl de fuòc"
i s'es passat de causas...
Per dobrir lo fuòc, avèm començat per cambiar l'estil
andalos-maniac de las Alèas Pau Riquet, avèm alucat lo fuòc
Dalfin subre la Ciutadèla! peta subre la scèna, a la facia
dels eretges - vos disi pas quines - lo caleidoscopi d'una memòria,
la d'una cultura, d'un pòple, d'una region, causissètz...
E lo musical masc, Sèrgi Berardo, te fa circular dins las neuronas
d'aquelas cervèlas que se cresian remolidas, l'aigardent d'una suspresa.
Aquò baila un freminent dins lo public curios, puèi la transmutacion
dels espectators en actors d'una scèna agrandida al vilatge. Amai
los que demoran setats, los que son pas preses del terratremòl de
la jòia de viure, amai aqueles son dins una esfèra onte se
semenan e grelhan las energias.
Se sortissètz a aquel moment per las muralhas traucadas del vilatge,
e puntas lo nas defòra, alara mesuratz la davalada, la decadencia
onte se trapan los barbars, totes a consomar de musica bom-bom per acompanhar
la digestion-consomacion de la vesprada vuèja de sens.
I a passar lo temps, e lo viure. Lo masc occitano-italian fa grelhar la
vida per la magia de la musica, son ritme trapa las palpitacions dels còrs
e las pulsions de la pensada... jòga subre los passatges "suspresa"
del martèl de la guitarra electrica e de la bateria al vòl
d'ala de la flaüta sus un fons d'eternitat que carrejan la vièla
e la bodega/cornamusa.
E puèi una energia de votz e de muscles que fan d'aquela banda de
dalfins l'emergencia d'un viure cargat d'intelligencia e de determinacion
subre la susfacia d'una mar, totjorn brèç de vida.
Claudi Molinièr