OUSITANIO VIVO junh 1998
INTERVISTA A ROBER LAFONT
Dronier. Aven agut la chança de entrevistar lo profesor Robèrt Lafont, uno de las figuras istòricas de l'occitanisme d'après la guèrra. Naissut en 1923, es estat un de lhi fondator de l'Institut d'Estudis Occitans (IEO) e siu president dins lhi ans '60. Es estat decò co-fondator dal moviment Volèm Viure al Paìs dins lhi ans '70. Professor onorari a l'Universitat Paul Valery de Monpelhier, poèta, escrivan, lingüìsta, a publiat ben d'estudis teòrics, en occitan e en francés, sus l'istòria e la civilizacion occitana; entre aquesti "La revolution regionaliste" (1968) e "Le dénouement français" (1985). Da una partia d'ans al viu a Fiurença.
Lafont, coma deu vos presentar a lhi leseires de Ousitanio Vivo?
Estotjorn dificile de far una autòpresentacion... Me presente se vòles ambé una dualitat: premìer una carrièra d'escrivan occitan, en occitan; segond una carrièra politica-scientifìca. Es a dire que totjorn l'analise e l'estudi - que foguèsse lingüistic, politic, economic, m'a servit l'accion: es l'accion que demanda l'estudi.
E lo vostre empenh a la creacion de l'IEO?
Foguère un dei fondators de l'IEO e president dins lhi ans '60. Abandonère, justament per pas compromete l'IEO, quand se fondèt un comitat politic occitan, din lo 1964. Après gardère una presència e l'IEO, ma aviàu pres una direccion politica...
Coma veiètz la situacion actuala de l'Occitània?
La situacion de la lenga en França es dificile: se vei una pèrda de sostància de la lenga parlada e ereitada. I a naturalament un començament de recuperacion ambé l'ensenhament deis Calandretas e tot aquò. Pense de tot biais que podem pas sauvar una situacion totalitària, de lenga de tota una societat, ma i podem restituir una preséncia importanta de l'occitan. Aquò es una question de volontat e d'organizacion.
Vosparlatz sovent d'aquesta idèia de "espaci", de una "Euròpa deis espacis". La nocion d'espaci se fonda sus un critèri lingüistic, sus un critèri regional, sus un critèri istòric, o sus tuchi tres lhi critèris?
Suslo ligam de tot aquò. Ièu dise totjorn: las lengas son pas estupidas, se son a un endret es que i a de determinacions que fan que son a aquel endret. Vòli dire que la definicion lingüistica d'Occitània es una definicion validoira per d'autrei domenis, geografics, economics, eca. Perqué i a un espaci que a creat una lenga, perquè l'espaci existìs totjorn. Se la lenga moriguès existaria totjorn l'espaci que a fargat la lenga dins un certan moment...
Epensatz que es a partir d'aquisti espacis que l'Euròpa pòl se rebastir?
De tot biais es la societat que fai leis espacis qu'en a dabesonh, las causas son movidissas. Ièu pense que l'espaci occitanò-catalan es vertadièrament un espaci creator de futur per l'Euròpa.
Comajujat l'istòria d'aquisti 30 ans passat de occitanisme polìtic?
Ièupense que l'occitanisme s'es pas pausat au nivèu onte devia se metre: i a agut d'alhor un periòde onte ièu ai abandonat, se vòles, la comunitat per travalhar occitanisticamen ambè d'autras forças politicas. L'occitanisme s'es tròp embarrat dins l'atmosfèra acantonada, pichòta, replegada, qu'es aquela de totei li moviments gauchistas d'après '68, que se son toteis estofats. E l'occitanisme s'estofea en França com'aquò, dins un cadre fòrça generau. Cal i metre l'occitanisme dins las luchas popolaras... ma aquò es un problèma actuau: veni d'escriure un article sus La Setmana onte dise: anem metre Occitània au forn, la pasta levarà! Mai es pas en fasent una propaganda occitana dirècta, en pausant lo problèma de la nacion occitana e tot aquò. No! Ma en istant present coma occitans dins la recerca civica actuala. Pensi que cau estre sus de terren onte lei gent son present...
Ei a quarque moviment politic occitan sobiran an aqueste cadre negatiu?
Se farà necessariament un occitanisme nòu... Es impossible que i aguèsse pas lo renovament dins una situacion sociala que es totalamen nòva. Ma lo pòde pas definir, pòde pas dire coma... Per ara es urgent de parlar lo lengatge dei gent, v'aquì...
M'avètz contat que Mitterand vos disia: "Monsieur le professeur, vous etiez lu plus français des occitans!". Que mai vos disia aquò?
Perde qué totei meis escrichs èron per la re-fondacion de la republica francesa. Ièu pensave que ço que dision una nacion segondària, una nacion de contracte, devia se renovar segon l'istòria. Donc trabalhère per aquela renovacion, en termes francés naturalament... Ma aquelei termes francés èron mejans de faire passar Occitània, es evident.
President, que je suis aussi le plus occitan des français!"
Ambaquò voliàu dire: aquò cambia ren mon engatjament sus la renovacion de França, cambia ren au pont de partença e d'arribada!
Eço que poletz nos dire de li vòstre rapòrts abò' lo President de la Catalonha, Jòrdi Pujòl?
Esun òme d'Estat, ièu siéu un escrivan... Un coup Pujòl me presentet publicament a Barcelona en disent que m'avià legit, e que d'aquì avià recebut sa vocacion. Ièu pense que Catalonha es un'aventura istorica que pòt pas nos laissar indiferent, que conta per nosautres. Pujòl es lo President de Catalonha, indipendentament de la politica de son partit, Convergéncia i Uniò. M'entendi fòrça ben amb èl, sus lo projècte de congrès occitanò-catalan de fin de sègle, sus aquela base que nos es comuna, e i a un espaci occitanò-catalan que cau estructurar. Simplament dins tot ço que fasem ensem ièu pense que devem portar, aumens en idèia, la meitat de tot.
Escotatz: coma sabètz François Fontan a passat lhi derniers quinze ans de sa vida dins las valadas occitanas d'Itàlia. Rarament vos e Fontan vos setz trobats en acòrd. A vint ans da sa mort, qual es lo judici que donatz sus las idèias de Fontan?
Ièupense que Fontan a pausat d'un biais radicau, còntra leis imperialismes, lo drech dei lengas e dei culturas. Ara, sa concepcion de la nacion-Estat pense que a fòrça vielhit. Es una pensada dàu temps de la decolonizacion. ço que pensarià Fontan ara n'em sabe ren. Era intelligent e avarià de segur evolut...
E la sia pensada de l'etnisme?
L'etnia es una dimension de la vida sociala, e ièu disiàu pas lo contrari. Ma pense de tot biais que l'emergéncia etnica se fai pas mai pura, es totjorn acompanhada de mai d'un fenomène sociau, es una "borbolhada".
Que diferença i a entre l'etnia e l'espaci?
L'espaci es una realtat d'istòria, l'etnia en aquò de Fontan es pas istorica: es aquò sobretot lo motiu de nostre mescòrdi... es que Fontan pausa finalament l'etnia fòra de l'istòria. Lega l'istòria au servici de l'etnia, es per aquò que volià faire d'Estat depertot onte i avià de lengas... Las causas son fòrça pus complicadas.
Ent'aqueste moment en Occitània es mai important lo trabalh polìtic o aquel cultural?
Tot es emportant, tot... Ièu causariàu pas...
Ma me semelhava que drant disiatz que aüra es important eser dins l'istòria pas abo' la marca de occitanista ma abo' lhi argoments, las idèias de l'Occitània...
Oc, d'acòrdi, aquò es important. Es important tanben de faire d'òbras nòvas e bèlas. Ara lo problèma es que las òbras nòvas e bèlas arrìbon pas immediatament a s'impausar. Una idèia justa tròba son trauc, v'aquì!
Quepensatz d'aquest moment de fòrta vitalitat de las valadas occitanas d'Itàlia?
Esen trin de se passar aicì un fenomène important: es un localisme qu'es en trin de venir una mena de filosofia europèa deis espacis. E donc i a vertadièrament aquì quicòn que grèlha... Es un pont fòrt, se vòles, de naissença d'Occitània, pont fòrt perqué aquì i a aquel passatge dàu locau au generau.
E aquestei passatges se tròbon pas dins l'Occitània Granda?
Sabes, l'Occitània Granda es tan granda que es dificile de la cubarar, de la préner de son ensems. ço que i a de verai es que a la poncha Nòrd dàu Lemosin i a un sentimen occitan dins lo modernisme, dins la realtat politica. Veni de rescontrar lo Presiden de Lemosin, que a un discor occitan.
La darrièra domanda: qual avenir per l'Occitània?
Es vos que la fasetz, es pas pus ièu!
Ousitanio Vivo lancia per l'estate 1998 la campagna
Una bandiera occitana per i rifugi alpini!
L'esempio viene dal rifugio più importante delle Valli Occitane: il Quintino Sella.
Lacroce occitana è il simbolo delle nostre valli, non solo per chi le abita o per coloro che ne sono originari, ma anche per i tanti alpinisti che amano e capiscono la montagna, che ne sanno apprezzare non soltanto i valori sportivi o paesaggistici ma anche quelli umani e culturali. Hervè Tranchero, da tanti anni gestore dello storico rifugio Quintino Sella sul Monviso, questo lo sa bene, e dall'estate scorsa la bandiera occitana sventola sul suo rifugio. Essa rappresenta, più che una fede ideologica, l'identità di queste montagne e degli uomini che in tanti secoli le hanno abitate e trasformate, la cultura e la lingua di una civiltà che ha saputo convivere con esse.
Proponiamo ai gestori dei tanti rifugi delle Valli Occitane di seguire l'esempio del Quintino Sella e offriamo a quanti di loro ne facciano richiesta la bandiera occitana in omaggio (telefonare al 0171/918971).