OUSITANIO VIVO febrier 1999
I a qu'un viòl que pòrta ilamont
La Val Maira, coma las autras valadas e ben leu encara mai, es istaa terra d’emigracion, lhi paìs e las meisons se son esvuidas. Ma, ent’aquesti derriers ans, carcosa a chambiat, de nòvas presencia, de morre novels, de novels estajants son arribats. A Celas, a Stròp e d’autris endreches se son durbis d’ùis e d’activitats.
Magara defòra d’aquela valadas deguns sap pas que dins una ruaa d’Estròp: Lhi Vinhal, a repres la vida, mas en Val Maira tuchi conoissen Sergio Savio que aqui demora.
Quaranta tres ans, de Coni, diplòma de geòmetra, guida
alpenca, siern la Val Maira coma sia terra en 1980. Drant
s’enstala a Acelh e fai la guida, en Val Maira e empertot
ont i a de montanhas, apres intra sòci a Campo Base de La
Quiapiera e aqui trabalha per quarque ans.
Ma la sia vuelha es una vida tranquila, fòra dal tapage, entè
aranjar una meison abó sies mans. Lhi Vinhal d’Estròp a
l’adrech de la via que da Bassura vai vers la comba
d’Elva, fai a son afar. Doas meisons, una que se pòl
rebastir. Tot da solet, plhan plhanet, aranja lhi murs, refai lo
cubert a lausas, las plhanchas e de fòra, dins la ròcha, chava
un forn per lo pan.
Manca pas a ‘n aquel fi la vuelha de trabalhar, la capacitat manual e la fantasia. I a qu’un viòl que pòrta ilamont e manca l’electricitat, mas la i a lhi utis manual que màrchen ben e Sergio sa ilhs mestrejar abó finessa. Tuchi conoissen sa capacitat d’amolar las apias, lhi leisssons, lhi esclhopels, ... e ilh demanden per plhaser de lo far. Viatja a pe, en corriera, mas tuchi ilh donen volentier un passatge.
La guida alpenca la fai minca tant, se non, rastaura de mòbles vielhs, pintura sus bòsc, sus papier, fai de cistas e cavanh, aleva de chabras e l’istat fai lo fen. L’an passat, quora sus las muralhas de Bassura son salhits de belas pinturas, Sergio a fach sa part abó una creacion.
Ja tot acò n’a pró per se sentir ocupat e viure ben, ma aquest’uvern 1998-99, l’idea de se baronar a la velhaa e trabalhar e s’amusar ensema, a fach bolegar Sergio que a montat l’activitat.
Un talhier per la costruccion de cistas entreciaas abó tat o atach (lantana), vesol (salice), olanhier (nocciolo). Se son abaronats a Bassura, dins una chambra donaa da la Cumuna, una quinzena de personas, mai fremas que òmes, esquasi tuchi de l’auta valada e, chascun a sa fantasia, a entreciat una cista, una gòrba, un cavanh.
Un talhier per la costruccion de tondins de bòsc, la lor decoracion, vernisadura e ciradura, vai començar aqueste mes de febrier. Lhi escrich son encara mai: vint.
Vai de mòda parlar d’objectiu. Aqui son clhar. Tecnics: aquisir tecnicas e abilitat manualas, salhir e desvelupar fantasia. Mas sobretot socials: se baronar un, dui bòt per semana e trabalhar e devisar emsem, socializar ensoma.
Jòli ver?
Dario Anghilante