OUSITANIO VIVO febrier 1999
I a qu'un viòl que pòrta ilamont
La Val Maira, coma las autras valadas e ben leu encara mai, es istaa terra demigracion, lhi paìs e las meisons se son esvuidas. Ma, entaquesti derriers ans, carcosa a chambiat, de nòvas presencia, de morre novels, de novels estajants son arribats. A Celas, a Stròp e dautris endreches se son durbis dùis e dactivitats.
Magara defòra daquela valadas deguns sap pas que dins una ruaa dEstròp: Lhi Vinhal, a repres la vida, mas en Val Maira tuchi conoissen Sergio Savio que aqui demora.
Quaranta tres ans, de Coni, diplòma de geòmetra, guida
alpenca, siern la Val Maira coma sia terra en 1980. Drant
senstala a Acelh e fai la guida, en Val Maira e empertot
ont i a de montanhas, apres intra sòci a Campo Base de La
Quiapiera e aqui trabalha per quarque ans.
Ma la sia vuelha es una vida tranquila, fòra dal tapage, entè
aranjar una meison abó sies mans. Lhi Vinhal dEstròp a
ladrech de la via que da Bassura vai vers la comba
dElva, fai a son afar. Doas meisons, una que se pòl
rebastir. Tot da solet, plhan plhanet, aranja lhi murs, refai lo
cubert a lausas, las plhanchas e de fòra, dins la ròcha, chava
un forn per lo pan.
Manca pas a n aquel fi la vuelha de trabalhar, la capacitat manual e la fantasia. I a quun viòl que pòrta ilamont e manca lelectricitat, mas la i a lhi utis manual que màrchen ben e Sergio sa ilhs mestrejar abó finessa. Tuchi conoissen sa capacitat damolar las apias, lhi leisssons, lhi esclhopels, ... e ilh demanden per plhaser de lo far. Viatja a pe, en corriera, mas tuchi ilh donen volentier un passatge.
La guida alpenca la fai minca tant, se non, rastaura de mòbles vielhs, pintura sus bòsc, sus papier, fai de cistas e cavanh, aleva de chabras e listat fai lo fen. Lan passat, quora sus las muralhas de Bassura son salhits de belas pinturas, Sergio a fach sa part abó una creacion.
Ja tot acò na pró per se sentir ocupat e viure ben, ma aquestuvern 1998-99, lidea de se baronar a la velhaa e trabalhar e samusar ensema, a fach bolegar Sergio que a montat lactivitat.
Un talhier per la costruccion de cistas entreciaas abó tat o atach (lantana), vesol (salice), olanhier (nocciolo). Se son abaronats a Bassura, dins una chambra donaa da la Cumuna, una quinzena de personas, mai fremas que òmes, esquasi tuchi de lauta valada e, chascun a sa fantasia, a entreciat una cista, una gòrba, un cavanh.
Un talhier per la costruccion de tondins de bòsc, la lor decoracion, vernisadura e ciradura, vai començar aqueste mes de febrier. Lhi escrich son encara mai: vint.
Vai de mòda parlar dobjectiu. Aqui son clhar. Tecnics: aquisir tecnicas e abilitat manualas, salhir e desvelupar fantasia. Mas sobretot socials: se baronar un, dui bòt per semana e trabalhar e devisar emsem, socializar ensoma.
Jòli ver?
Dario Anghilante