OUSITANIO VIVO Gennaio 1997

GRAMASIS

Apres tanti ann de travai ousitanisto dur e descourajant, couro ben de mounde anunsiavo jò la fin demougrafico e coulturalo de nostes valades, veièn finaloment que carcaren booujo: en dapertout l'à enteres, l'à vueio de renaise e de descuerbe la nosto identità ousitano.

Aqueste revei toucho caire diferent: da la mùzico a les nouveles aministrasioun loucales, da l'editourìo a l'enteres de i gros journal, a l'alianso coumersialo des valades. Pa pus degun pol dire de pa counouise lou mout Ousitanio. "Ousitanio Vivo" marco e i es marcà da aqueste revei.

Ben que 'din i derier ann lo journal sìe, a dicho de tuchi, meliourà, isto encà un gros travai da far: 'din la calità - la grafico, lou numre de i coulabouratour, les noves da les valades - e 'din la sio capasità de s'espantiar.

Ioù, 'din lou moument ente prenou la diresioun de "Ousitanio Vivo", siou ben crusià per toutes aquestes respounsabilità. Ai da boun dabezounh de l'ajut de touto la redasioun. Ma decò a nous de la redasioun chal l'ajut de tuchi i aoute, coulabouratour e lezaire dal journal. Da soulet poularen jomai i aribar. E tetun es fort lou sentir que aqueste es, estouricament, lou bot boun.

I ùis soun dubert a tuchi: ousitan de i dui caire des mountanhes, semple amis de nosto tero, catolic, voudouas, asouchasioun de pais o coulturales, group de muzico. Acò per qui a coumpres que chal guinchar anant e pa enreire.

Avarè escazi pa degun journal, 'din l'Ousitanio entiero, a pouler gabar 23 ann de vito. Un gramasis per tuchi aquesti ann de "rezistenso" vai a i diretour respounsabil Piero Camilla (1974-1986) e Alberto Burzio (1987-1996). Ma sourtoù un gran gramasis a i diretour redasiounal, que an dedià ann de fatigo e de sousì per lou journal: Ines Cavalcanti (1974-1978, 1989-1982), Sergio Ottonelli (1978-1980), Vittorio Caraglio (1982-1984) e Antonio Richard (1984-1995).

E aùro, al travai!

Diego Anghilante


| Back |