Nòvas dal Conselh de la Lenga Occitana
A Besièrs, lo 30 de novembre 2002, s’es reünit al seti dal CIRDOC en assemblaa comuna lo Conselh de la Lenga Occitana abó la directiu de l’IEO (Istitut d’Estudis Occitans). Lo Conselh de la Lenga Occitana (CLO) trabalha despì qualques ans per reglar de questions lenguisticas jamai o parsialment tochaas de L. Alibert quand al a escrit sa gramatica, de viatge en contradicion abó çò que apres al es puèi istat publicat dins son Diccionari.
Cesta manca de coerença presenta en qualque cas, a fait naisser de ambiguitats que permeton pas d’aguer totjorn de formas escrita de la mesma maniera, en presença d’una identitat fonetica. L’IEO, de son caire, a totjorn agut un sector de lenguistica que a cherchat de donar de responças als usancièrs de la lenga sus cesta question.
Darrierament las activitats dal CLO aviá butat un pauc a l’escart aicest sector.
Lo President dal Conselh, Patric Sauzet, Professor a l’Universitat de Tolosa, consient de la necessitat de melhorar las condicions de son foncionament e de nen reformar son estructura, a demandat als membres dal CLO de trobar una formula per una novela gestion dals afars e eficaça per la necessària regulacion normativa de la lenga.
Segond Sauzet “cal o far en gardant sempre l’amira de despassament de las oposicions istoricas intèrnas a l’occitanisme, e en particular amb l’amira d’integrar (en gardant a cadun son identitat e sas especificitats) lo trabalh occitanista que sia associatiu o universitari, militant o professional. De plan mesurar los engatges generals pòt pas qu’ajudar a trabalhar amb realisme a superar las polemicas e la mescla paradoxala d’afogaments excessius e d’atencions a d’infimas menudalhas que fa lo téisser reguèrgue del trabalh de linguistica normativa.”
Lo debat, adont a partecipat un bon numre de personas com lo decan dals occita-nistas Robert Lafont, al es istat bien enteressant e penso costructiu. Derant tot lo patron de maison, Denis Mallet, a prepausat com seti per lo Conselh, en permanença, la plaça dal CIRDOC que per qui nen fosse pas encara assabentat se tracta dal Centre Inter-Regional de Desvolopament de l’Occitan, chausa que a trobat favorables tuts los presents. Fins a aüra nòstre organisme aviá pas un seti uficial e estable en estent istat ospitat en çò de l’Universitat de Tolosa, a Pau en çò de l’Institut Occitan ecc. Lo President de l’IEO Gròsclaude a prepausat de constituir un Conselh d’Usancièrs que donarè son veiaire sus las reformas que saren prepausaas per lo Conselh de la Lenga. Deurian nen far partiá tuts quèlos organismes que utilisan lo nòrma occitana, es a dire lo Gidilòc, Aprene, IEO, Cirdòc, Ousitanio Vivo, Chambra d’Oc, Espaci Occitan, Institut Occitan, Calandretas, Felibritge, editors, ecc. De son caire lo Conselh de la Lenga deurè èsser un organisme abó una personalitat juridica suá, reconoissut de las institucions publicas e las universitats e que deu garantir una estabilitat de la nòrma, la fixacion dals domenis demorats vagues com los neologismes, los estandarts regionals.
Lo Conselh de la Lenga Occitana se rend decò conth que la li a un molon de chausas que devon èsser reglaas e ajuaas com un Diccionari ortografic que deu decò tenir conth de las variantas interna a la lenga.
S’es decò parlat de la creacion de una revista scientifica en occitan sus l’occitan e revòlta decò a un public internacional bòrd de las demandas que nos venon de tot lo mond. Una chausa emportanta sarè quela de mantenir l’indipendença dal Conselh de la Lenga, faça a qualsevuèlhe organisme associatiu present en Occitania, d’en maniera que tuts puèschan èsser libres de donar sa collaboracion e recebre d’ajuá sença tema de condicionament fonsional o moral.
La me sembla, en fin finala, que la li siè una gròssa volontat de caire de tuts los organisme presents a l’assemblaa de mantenir lo CLO en li donent de saba e de chambas novèlas per poguer marchar.
Franco Bronzat
OUSITANIO VIVO - Anado XXIX - n° 11 - dezembre 2002 - N° 273