VAL MAIRO

Liéias a motor, dichas decò "motoslitte"

Chal verament dir qu’aquest’uvern aquelas veituras de la neu fan parlar de lor. Ren que ent’aquesta sason issucha lhi motorizats aien mai de chança qu’aquilhi que van a pés perquè de neu lhi n’a gaire o ren per tuchi, mas, sarè que son mai tapassiers, se fan sentir un pauc de mai almenc sus lhi jornals, dins lhi òstes, per la via, dins lhi Conselhs comunals e de Comunitat de Montanha.

La Val Maira (La Marmol e Chanuelhas) e la Val Pò (Plan Monet) semelhon èsser lhi luecs marcats per lo sacrifici: aquí viatjaren "lhi mostres".

Lhi volem o lhi volem pas? Tuchi o ‘squasi an dich la lor, nosautri disem la nòstra.

Penso que oramai sie clar a tuchi que nosautri occitanistas volem des valadas vivas, abo la gent qu’a un trabalh, de servicis e ista ben e volentier. Siem ren per un desèrt salvatge e vuit, abo quarqua presença umana que fai color e folclorisme, tot ben enquadrat en cartolina o coma un museu a recòrd dal passat e refuge per lhi lops e sangliers. L’avem demostrat ent’aquesti ans de trabalh e batalhas en lòng e en larg per elaborar e veire realizats de projèctes d’esvilup econòmic e per un reconeissiment identitari des valadas, segurs que aquí es lo ver motor d’esvilup.

E alora, la liéias a motor?

Me fermarei en val Maira que per Plan Monet coneisso pas pro la situacion e es mielh que ne’n parle qualqu’un dal pòst.

La Val Maira a agut la chança de sobrar lhi ans ’60 e ’70 sensa èsser tròp truchaa da la granda especulacion turística qu’en d’autras valadas a portat a la destruccion del paisatge, del patrimòni urbanístic, arquitectònic e artístic e a laissat la gent abo lo cul en tèrra, ren mielh segurament qu’en val Maira, mas a creat un prejudici pesant per un autre esvilup.

La val Maira a agut per na vintenassa d’ans (’80-2000) d’administrators illuminats qu’an plan planet bastit un esvilup ponchat sus la belessa de la natura, la richessa d’òbras d’art civila e religiosa, la particularitat culturala e lenguística e an realizat d’òbras e possat d’operators enteligents a enchaminar de novèlas activitats (GTA-Grande Traversata delle Alpi, Posti tappa, Sentieri occitani, Locande occitane, grop per la forestacion, projècte Mistà per las gleisas, Museus etnogràfics e religiós, Espaci Occitan, targues des Ruaas e vias en occitan a La Ròcha, emportantas restructuracions de maisons, pista d’esqui de fond, revalorizacion des fèstas tradicionalas, de la lenga d’òc, de la música e danças occitanas, ecc.).

Lhi resultats? Revistas en Itàlia e de fòra fan de grands servicis, salhon de libres, lo monde ven e part sodisfach, passa la paraula, fai venir d’autra gent, qualqu’un entre lhi emigrats pilha lo coratge, retorna e monta d’activitats, de forestiers s’enamoron e venon lhi abitar. Voletz un exemple solet? Fai detz ans, Elva avia pus qu’un òste, avura se son ajontiats an aquel dui agriturismes e una formatgeria cooperativa.

Tot semelha ponchar sus l’ambient formidable, l’art, la cultura, las espassejadas, l’esquí-alpinisme, l’esquí de fond, las chastras, la naturalessa e bontat dal minjar. La lhi a fins una Maseleria de Montanha a Prats que se fai un nom perquè la ròba es garantia per proveniença e naturalessa.

Ensoma, per la far corta (se fai per dir) començava a lhi aver un’etiqueta "Val Maira? Que bèl!".

Atencion que l’etiqueta se fai fito a la perder, lhi toristas ambiciós, respectós, qu’aimon lo bèl se fatiga a lhi ganhar mas se fai fito a lhi eluenhar. E "le motoslitte"?

Disarei pas un pauc de causas sus aquelas liéias a motor, sai que fan de tuba, de tapage e fan escapar aquilhi que marchon abo lors chambas.

Administrators, vos semelha una bòna solucion de las fichar dins un luec coma la val Maira? A iu me semelha pituest un’asenada.

Dario Anghilante

OUSITANIO VIVO - Anado XXIX - n° 01- janvier 2002 - N° 263