Entrevista a Mariano Allocco, pòrtavòutz de Paratge
"Poulidor", o l’esvilup de la montanha

Mariano Allocco, 52 ans, originari de l’Arma (Macra) en Val Maira, a casa a Prats e trabalha a Turin dins lo sector enformàtic.

Dins lo passat es estat conselher comunal a Prats, president dal ricòver d’Estròp e après assessor de la Comunitat Montana Val Maira. Al temps de sa presidença de la C.M. a elaborat lo projècte Espaci Occitan. Après un an luenh de la vita política Allocco a fondat, ensem a Sergio Berardo e a d’autas personas, lo "laboratòri polític" Paratge.

Mariano, perqué Paratge?

Dins aquesta paròla la lh’a de valors anticas, la vòl dir "uguaglianza, parità", ma decò "pari dignità". Es d’aquí que avem da partir. Ent’un moment que dins l’Europa lhi a pus de bòinas chal decò dir que lhi a pus de limes. Aquò vòl dir que per la gent de nòstas valadas, mas decò des zonas marginalas europeas, deu lhi aver "pari dignità" ente lhi confront de un’economia, una política - un poder en bòna fin - que es pausat sus las planas. Ma se nosauti sabem d’aver drech a lo Paratge avem ja fach una bòna part de la via. Navisem-se la dicha nòsta: bòna motria fai mes govèrn.

E perqué "laboratòri polític"?

Paratge vòl èsser un laboratòri permanent de política, finalizat a l’esvilup del territòri. Dins una realitat modèrna e democràtica la projectacion del territòri passa, e iu sai ren d’autas vias, atravèrs un’elaboracion política. Ma dins un’Europa sensa bòinas, ente comença e ente finís aqueste territòri? La modèrna realitat europea es facha das regions, lhi Estats centrals a mesura que anarem anant se fasaren sempre mai clars. Paratge pòl mac liar-se a las regions de l’Arc Latin que van dal Piemont a la Catalonha.

A que mira es l’organisacion dal moviment?

Avem tacat a travalhar la prima passaa, avem fach d’encontres preparatòris dins un pauc de valadas, après una presentacion a novembre a Caralh, dins la festa de Lo Dalfin. Eura avem fach lo pas formal de aprovar l’Estatut e l’extructura interna, pilaa sus de laboratòris tematics trasversals a totas valadas. Aqueste travalh a un coordinament dins lo Conselh Directiu, e dins lo Conseilh lhi a un pòrtavòutz que es ma part eura. L’encharge es per un an. Dins aqueste an l’objèctiu es de donar-se un’ estrategia.

Qui son lhi fondators de Paratge?

Administrators, gent des autas valadas mas decò des faissas pedemontanas. Ma l’ideia es partia dai grops que fan mùsica, coma Lo Dalfin, Lo Seriòl, L’Escabòt... Chal recuperar las energias que fan riferiment an aqueste monde. Veire se aquesta joventut a vuelha de travalhar.

Las premieras propòstas concretas de Paratge...

Es pas encara lo moment de dir aquò. Iu creo que totas las personas que son arribaas dins Paratge an d’ideias. Ma las ideias de tuchi chal que se mesuron abo una dinàmica democràtica dins lo laboratòri. Lo premier obièctiu es de mesurar-se abo las realtats que fan política dins lo territòri de l’Arc Latin e dins las Alps. Lhi noste interlocutors locals pòlon èsser a livèl provincial e regional, ma sùbit après chal passar l’aigaversa - parlo pus de bòinas. E dins l’Arc Latin avem doas aigaversas: aquela des Alps e aquela di Pireneus. Veo ren en que maniera polem encara parlar abo una dimension estatuala italiana o francesa. Lo nòste riferiment son las regions e l’Europa. Lhi rapòrts abo lo govern catalan e abo lhi occitans de la Val d’Aran an foncionat. Menc

Mas a tuchi lhi livels, d’aquel local a l’Europa, lhi a una drecha e una manchina. Coma se pausa Paratge?

Es pas encara lo moment de pausar-se aquel problema, se mai lo sarè. Eura siem pas sot eleccions e quora se fasaren mai las equipas per juar la partia, alora creo que dins lo Laboratòri se parlarè d’aquò, Eura totas nòstas energias volem las envestir a un trabalh per projèctes, per objectius.

#La jornada de Caralh es estaa redi positiva per partecipacion e per la qualitat de ben d’intervents. Ma avem sentut de teòrics de lo montanar pur e dur, d’occitanistas convints, de personas que simplament cerchon un riferiment polític alternatiu a la drecha que dòmina las valadas... Arribarè Paratge a amalgamar totas aquestas componentas?

Paratge nàis abo l’ideia de culhir sal territòri enteligenças e fòrças nòvas. Tuchi an agut de percors diferents, mas chal travalhar sus aquò que nos jonh, lhi projèctes que venaren fòra saren fruch de un’elaboracion comuna. Fai-te conte la diferença que pòl aver entre Bardonecha e Elva, entre na vila coma Borg e Ostana. Ma la richessa del nòste territòri es pròpi portaa da las diferenças.

Ma travalhar politicament sus un territòri coma las valadas compòrta decò de gròs problemas logístics, se meirar de una valada a l’auta es fatigós...

Lo problema es pas tant aquel, lo problema l’avem dins la testa nosauti: aquò prim chal ren pensar que da lo "sistema Piemont" coma es eura bastit, e da la plana, nos vene dich coma far demarar l’esvilup dal nòste territòri. Per lo mai la se pensa a l’esvilup de la montanha en foncion de l’economia dominanta, que es liaa a lhi enteresses de la plana e per lo mai la se gacha la montanha abo una centralitat clara sus l’ambient e pas sus lhi enteresses de "l’òme que la montanha viu".

Après chal que salhem da la "sindrome de Poulidor", lo ciclista que arribava sempre second darreire Anquetil. Nosauti quora partem dins n’emporta que competicion donem esquasi per segur que arribarem second. Chal pus èsser gregaris e, tra l’aute, eura veu pas de Anquetils pr’aquí-òuta.

Parlaves de Bardonecha: que raport a Paratge abo l’"Unione Valli Alpine"?

Avem agut d’encontres, qual qu’un de lor es vengut a Caralh... La dimension de l’U.V.A. vai dareire l’aigaversa de totas las Alps. Nosauti al contrari avem una dimension que part d’icì e vai vers Barcelona. Se trata de jonhe aqueste riferiment abo lo lor.

Retornem al tiu percors polític dal passat. De bòt es pas semelhat tròp coerent: lhi a istat de moments ente ton riferiment, mai que las Valadas Occitanas, semelhavon èsser las "Terre Alte"...

Quora ai parlat de "Autas Tèrras" me riferio a una realtat europea que compren decò las regions de cultura occitana. Ai agut maniera de traversar part de lo Midí a caval, de conoisser lo contest aut e aquel bas,: dins la pla-na trobaves pres que ren la cultura occitana, que era presenta quora tacaves la montàa. Mas lo riferiment vai raportat a la dimension europea. Provem a analisar l’economia europea en riferiment a las curvas de livèl, a las diferenças entre plana e montanha, veiarem que dins las grandas planas se pausa l’economia e lo poder conseguent e que las Autas Tèrras son estàas tenguas coma polmon ente pilhar las personas a mesura que servion, e aquò da lo començament de l’industrializacion.

En Itàlia la gent l’an tengua en montanha fin a lhi ans ’60, après quora la plana padana n’a agut damanca l’an facha calar. Ent’aquel moment de mila e mila aziendas e imprenditors an fach "culbuta", an falit, ilh an barrat per anar far, per lo mai, lhi obriers. Es estaa tupia l’imprenditorialitat espantiaa de la montanha per ne’n far charn da fàbrica. Eura far la via a l’encontrari, far mai partir l’imprenditoria de montanha, es ren una causa que se fai dal jorn a la nuech.

Ma lo problema sarè pausat tra gaire a livèl europeu e sus aqueste argoment chalarè decò trabalhar.

Lo "Movimento Autono-mista Occitano" a quitat de travalhar a pau pres dotze an passats. Paratge es lo premier tentatiu de reportar la Política, abo la P gròssa, dins las valadas. Que rapòrt la lh’a entre lo M.A.O. d’enlora e Parat-ge?

Conoisso gaire la realitat dal M.A.O., a l’época me enteressavo pas tròp... Mas chal salhir fòra da un’empostacion ideològica. Pòs ren embarmar-te dins un occitanisme a tuchi lhi costs. L’occitanisme funciona se es instrument d’esvilup. Diferent vai ben per ne parlar entre 10 personas, e un bòt que an fenit ilh pòlon anar a meison...

Sies estat tu, quand eres president de la C.M. val Maira, a organizar, per lo premier bòt, contacts e collaboracions entre comunas e C.M. occitanas...

Administrar vòl ren mac dir arranjar la fònt o asfaltar una via. Chal liberar-se da la dimension minimalista, das granas de país. Un plan d’esvilup limitat a una valada a lo flat cort. Sus lhi gròs problemas chal que lhi sie una concertacion tra lhi presidents de nòstas valadas. Lo mot Paratge se riferís decò a una nòva estructura di rapòrts entre centre e periferia: pas pus geràrquics, coma es eura, mas second un modèl a matrís: coma una grilha, abo de cinhons, que pòlon èsser la comuna, la C.M., la provincia. Mas lhi cinhons devon èsser espantlats sus una grilha, ren organizats a ragera, abo una pesanta centralitat. Un modèl a matrís vol decò dir que lo livèl local deu aver de claras responsabilitats, una classa dirigenta conscienta, presta a passar da l’administracion al govern dal territòri, que es pas la meteiça causa.

A propòsit de la classa dirigenta locala... L’assessor regional Vaglio, dins l’entrevista dal mes passat, dona un giudici sever...

Crèo de capir lhi motius e lo perquè de la posicion de l’assessor Vaglio, mas me sento pas de condivide sa posicion. Penso que derant de donar de pagèlas, chal capir se, abo las reglas dal juèc dal moment d’eura, existon lhi espacis d’accions, lhi utils per donar de fòrça al trabalh de qui administra.

Tetun nòsta montanha exprim una classa dirigenta que a ren da se crenhe de front an aquela de la plana. Ieu ai agut maniera de trabalhar abo d’administrators determinats e enteressats a parlar-se. Ma dins aqueste moment me semelha que se parle gaire, valaria la pena de capir lo perquè...

Mas se lo travalh que fasies coma president de C.M. era sodisfacent, perqué l’as quitat? Te mancavon lhi numres dins la val Maira?

Me siu pus recandidat per deguna responsabilitat administrativa per doas rasons. Aquò prim ero en clara dificultat professionala, perquè la fai malfar jonhe lhi jonchs abo na responsabilitat granda coma la presidencia d’una Comunitat Montana e lo trabalh coma dipendent, pòs lo far per una tornada, après la part de President de C.M. te permet pas de far lo professionista de la política. D’aute cant es clar que cerchavo de vias deferentas. Ai passat un an sabbatic a far una rifleccion profonda, après es vengua fòra l’eidea de far un laboratori onte descute, l’eidea de Paratge e la peira l’a tiraa Sergio Berardo per prim.

La C.M. val Maira a "eritat" da tia administracion lo gròs projècte d’esfruchament de l’aiga. Ma aüra se troba en dificultat per l’oposicion de na part de la popolacion.

Lo projècte de la C.M. regardava e regarda pas la realizacion d’una centrala soleta. L’Union Europea auria jamai financiat aquò. Al era e es, un projècte d’esvilup pilat sus mai qu’una oportunitat e una d’aquelas era de produir energia per l’autòconsum de nòsta valada tota. Tot vai agachat dins un projècte mai general, coma la realizacion o l’engrandiment de areals industrials-artigianals a Vilar Sant Costanç, a Sant Damian, a Draonier. Per far demarar lhi investiments dins aquestas zonas avion decidat d’adobrar l’energia de la valada. Aquò decò per evitar que d’auti venon ici , perquè l’enterés di privats es fòrt. Aqueste es lo juèc e pòl ren que èsser menat da la valada entiera, da la comunitat montana entiera. Chal arrubar a far "sistema" de la valada, lo Comitat d’Uníers beica justament lhi enteresses d’aquela zòna, ma es mac la Comunità Montana, d’entesa abo las Comunas, que pòl èsser l’institucion que pòl e deu agachar lhi enteresses mai generals de la valada entiera e trobar las mediacions necessarias entre lhi enteresses tuchi, que son ren gaire, creietz-me! Ma aquí me semelha que lo President Acchiardi es dereire a far un bòn trabalh. E bòna fins, chal ren dementiar que la Region es dereire parear una lei per la realizacions di gròsses barratges, ma d’aquò ne’n parlarem.

Espaci Occitan es estat una tia ideia. Coma lo valutes al moment d’eira?

Aquò prim Espaci es pas mac una mia eidea, l’ai navisat lo jorn de l’inauguracion, l’eidea es vengua da n’encontre entre lo President de la Val d’Estura, Livio Quaranta, lo vice de la Val Varacha, Dino Matteodo e iu. Creo que Espaci foncione ben, ma chal navisar-se que es estat estrenat mac da quarques meses. Se bòuja dins una maniera institucionalment correcta, mas son trabalh pagarè mac d’icí a un pauc de temps. Navisem-se que mac Espaci pòl gestir la lei 482 ent’una maniera institucionala, e chal que foncione.

Coma veies l’avenir de nòstas valadas?

Vivem una realitat paradoxala. D’un cant e de l’aute de l’aigaversa trobem d’indicators econòmics fòrça positius: Niça e la Còsta d’Azur, abo la maxima concentracion de richessa; Turin e la richa plana dal Piemont. Se vas a demandar de financiaments en Europa te gachon abo lhi uelhs de la chabra mòrta: "que voletz da l’Europa, vosauti sietz de senhors". Mas al mes lhi a una zòna que es desèrta. Ai dich desèrta, ren paura: la pauretat es encara diferenta, ben leu se tròba de mai a Turin que dins nostas valadas. Ma aqueste territòri pòl ren èsser abandonat. Aquesta realitat pòl e deu mai trobar una dimension de ecumene, perqué eura siem escasi a livèl de enecumene. Fas tres quilomètres chappuei de Draonier e sies dins una sèlva, passes Pisana e de sobre que la lh’a? Creo que lhi numres pichòts son estats truchats, eura polem ren mai que creisse, sie a livèl econòmic que a livèl uman.

Fach da Diego Anghilante

OUSITANIO VIVO - Anado XXIX - n° 01- janvier 2002 - N° 263