VAL MAIRO

Centraline elettriche: bocciate o promosse?

Aqueste lo tèma de l’encòntre públic, volgut dal jornal de la valada Il Drago, que s’es tengut a Draonier lo mercres 11 de lulh.

L’emportança de l’aiga per nòstras valadas es de jorn en jorn mai clar. Já al començament de lhi ans ‘70, quora François Fontan e Tòni Baudrier fondaven lo M.A.O., avien vist just quora fixaven dins lhi obiectiu dal Moviment de voler una region autònoma que auguess la proprietat des resorsas coma l’aiga.

Ben, encuei aquela resorsa es vengua lo ver aur de lhi ans 2000: aiga pura per beure, aiga per abialar, aiga per l’energia, ecc..., mas i a un’autra resorsa des nòstras valadas altretant emportanta de l’aiga: l’ambient natural, e en Val Maira, a diferença d’autras valadas, aquel es pas encara estat gastat. Aüra lo problema es viu: las premieras centralinas da contruir son pròpi dins lhi pòst naturalístic mai preciós de la valada: lo valon d’Uniers e La Clapiera dins la comuna d’Acelh.

Las posicions que dins aquel debat públic se confrontaven son claras: d’un cant la Comunitat Montana que pensa justament d’esfruchar a benefici de la valada la resorsa aiga a travèrs la Maira s.p.a. ente la Comunitat a la majorança dal capital, de l’autre cant Unerzio Vivo, lo comitat que s’es contituit en auta Val Maira, per defender la natura e l’ambient coma fondamentalas resorsas d’esvilup econòmic de la valada.

Lo vielh pressident de Comunitat, Mariano Allocco, a clarit quali eren lhi obiectius d’esvilup que la sia administracion avia perseguit quora avia lançat d’ambiciós progècts coma las centralinas, Espaci occitan, ecc. Tot avia una vision precisa e coordenaa a livèl de valada e sobretot entrevaladas, decò respect al rapòrt de poder vers las Provincias e la Region. Era pas a cas, tot avia una sia lògica.

Lo nòu pressident, Livio Acchiardi, a defendut la validitat e transparença de sa administracion que a portat anant aquel dessenh de centralinas e d’autres, en laissant capir totun que avia trabalhat a butar de tacons sus de gròss o pichòts toiros e pastís administratiu que s’es trobat. Second el, totun, lhi progects son vàlids e vantajós per la valada.

Lo Sendic d’Acelh, Marco Baralis, s’es defendut, abo quarquas dificultat, da l’acusa de irregolaritat administrativas e sobretot d’escarsa transparença e coinvolgiment vèrs lhi abitants. Es clar qu’a butat en vista lhi benefici econòmics que aviaria la comuna d’Acelh da la realizacion des centralinas.

Maria Luisa Ponza e Simone Rivero de lo comitat "Unerzio Vivo" an espongut dins una maniera clara lo progect de la centrala Chialvetta-Frere en contruccion, e las lors posicions d’opausicion:

- lo valon d’Uniers es zòna protegia dal ponch de vista ambiental e naturalístic,

- entubar l’aiga amont d’en Charveta vòl dir empauir e far murir lo beal,

- lo progect valuta una quantitat d’aiga qu’es pas reala,

- dins lo valon i a d’activitat turisticas e un apreciament de jorn en jorn mai grand per sa beltat da turistas sobretot estraniers,

- en tota la Val Maira, de mai en mai se demostra la validitat d’una via d’esvilup a travèrs la valorizacion ambientala, agricoltura biològica, turisme liat al paesatge e a la tradicion, escursionisme, e tot aquò que se marida ben a naquesta dralha d’esvilup (agriturisme, locandas occitanas, artesanat típic, ...)

- la resorsa aiga per l’energia es já pas mal esfruciaa en Val Maira abó quatre centralas ENEL e una privaa a Chanuelhas. Se la compatibilitat ambientala ne permet un potenciament, que venen chausit de pòst mens delicats,

- ent’aquese moment pòl i aver una especulacion d’aventuriers per lo "business degli incentivi per le energie rinnovabili".

- aquesta Comunitat Montana semelha pituest confondua, pòrta anant de trabalhs sensa una programacion clara e precisa e una linha coerenta, la mesma causa semelha èsser per la Provincia de Coni.

- coma es arribat dins lhi ans ‘60 e ‘70 per l’especulacion edilicia, l’ambient e lo paesatge se pòlon gastar dins una maniera ireversibla, sensa un retorn econòmic proporcionat e a compromés d’una autra via.

Lo responsable dal CAI Elio Allario a jontiat una causa enteressanta: las centralas ENEL son, ent’aqueste moment, esfruchaas ben al de sot de lors potencialitat.

Alora, vist tot aquò, era pas pei tant baraventana l’ideia de F. Fontan e Barba Tòni: potenciar lo poder polític e administratiu des valadas abaronaas ensem e renegociar abó l’Estat (drant que l’energia sie completament privatizaa) lo benefici que deu venir a las valadas per l’energia elèctrica que já fornissen abó las centralas que la i a, e se d’autras se vòlen far sieben localizaas en lueas que gasten pas nòstre grand tesòr uman e econòmic, l’ambient.

Dario Anghilante

OUSITANIO VIVO - Anado XXVIII - n° 7- lui 2001 - N° 258