RIDONAR VÒUTZ A LA LENGA
Lo 24 e lo 25 d'abril a Nuòro s'es passat un convenh entre las diferentas minoranças del territòri italian. Son istats dui jorns de trabalh que an vist a confront las diferentas experienças dins tuchi lhi champs abo una demanda coma fil condutor: quala es encuei la politica linguística di pòples de lenga minorisada?
Sards, occitans, ladins, eslovens,furlans, còrs, tuchi se son trobats d'acòrdi sus una question qu'es devengua la bòina dal convenh: "es l'unitat de la lenga que fai l'unitat del pòple".
Aquesta es un'afermacion fòrta que demanda, coma a dich lo rapresentant de la region de Sardinha, Dedoni, la fiertat dal pòple per sa cultura e sa lenga, l'importança de creire dins la valor d'ele mesme e de son identitat!
La lenga chal que sie veiculara e ren un tòc da museu, chal que sie adobraa en foncion de l'economia, de la vida de chasque jorn: donc bilinguísme sus tot, dai produchs a lhi senhals per la via, da l'escòla de tuchi lhi livèls a las conferencias, dai jornals a la literatura.
L'obiectiu deu èsser aquel de ridonar a plen ritme vòutz a la lenga per gardar una cultura étnica particulara e diferenta, per ripercorrer lhi luècs de la memòria, per elaborar percors e strategias que donen la possibilitat de pilhar possés de sa cultura, per se confrontar abo las autras situacions linguísticas.
Mas, perquè una lenga pòsse èsser veiculara e de larja difusion chal que i sie una forma generala que sie intercomprensibla per tuchi lhi apartenents a n aquel pòple, una forma que se pòl mostrar a l'escòla, que pòl devenir lenga uficiala: donc i chal una normalizacion.
Aquel de la normalizacion es un problema que tuchi lhi rapresentants des minoranças presentas al convenh an declarat esser lo mai important da resolver mas decò lo mai dur per butar d'acòrdi la gent dal pòple; es un'esigença fondamentala aquela d'aver una lenga standard da mostrar ai joves e a las mainaas, coma es una causa ben importanta de mantenir las diferenças dialectalas abo las richessas lexicalas de chasque particularitat.
E alora, çò que far? Per tuchi una soleta responsa: valorizar sobretot a livèl oral, de léxic, las diferentas parlaas, mas se batter per aver una lenga escricha abo una grafia uficiala unifiaa.
Aquò es çò que an já fach lhi sards, lhi furlans, lhi ladins, lhi romanchs. E lhi occitans ont son?
L'associacion Espaci Occitan a son temps avia nominat una còla de trabalh per prepausar una prumiera forma de normalizacion qu'es istaa anonciaa dins lo rescontre de la fèsta de la lei a Rocavion lo mes de febrier. Mas ont es la consciencia de lhi occitans sus aqueste problema?
Chal que se rendem cònte de l'importança de portar la lenga denpertot, dins totas las manieras possibilas. Dins la novèla Europa se pòl pus cultivar lo pichòt òrt de chasque localisme, mas que chal chantar a gran vòutz l'existença de nòstra lenga coma lenga que percorre 1000 e passa quilometres e que demòstra que aqueste pòple existis encara!
Chal demandar de trasmissions a la ràdio, a la television, l'ensenhament a l'escòla, bèla se al començament facultatiu o experimental, la topono-màstica bilengas, sobretot a n aquelas comunas que l'an já presta da un baron de temps mas que per un motiu o per l'autre l'an pas encara realizaa… chal que comencem a aver vuelha de nos far sentir!
Gianna Bianco
OUSITANIO VIVO - Anado XXVIII - n° 5 - mai 2001 - N° 256